Tarta Relena

Tarta Relena neix el 2016 com un projecte de dues cantants per explorar a capella les sonoritats de diferents estils de músiques vocals. Lluny de voler crear un segell d’allò tradicional i de definir la mediterraneïtat, Tarta Relena vol fer-se seu un repertori que va des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que d’una manera o altra es relacionen amb l’àrea geogràfica del Mediterrani.

Als arranjaments de Tarta Relena, els timbres tan diferents de les dues veus s’enllacen o fan nusos, flueixen com l’aigua o rasquen com l’estepa; s’allunyen en dissonàncies afilades i més tard es retroben. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.

Tarta Relena són la Marta Torrella, diguem-ne contralt i l’Helena Ros, diguem-ne soprano.

Tarta Relena per Marina Herlop

​Ok, volia escriure aquesta ressenya mentre escoltava el disc nou que han fet les Tarta Relena, però juro que l’he hagut de parar perquè cada cançó és tan putu preciosa que no em podia concentrar. Empresa impossible, la de posar paraules a aquestes dues veus banyades en plata, que tota l’estona neden amunt i avall i de dreta a esquerra, fan vèrtexs, tombarelles, línies rodones i esquerdes en l’aire brut que ens abriga.

La veu de la Tarta seria un coixí de cendra, i la de l’Helena, un raig com de pistola d’aigua de la font que el ruixa i l’estripa; el coixí es va empapant i, mentrestant, el nostre hemisferi esquerre s’anestesia i la nostra caixa toràcica assenteix. Tothom acaba tot dòcil. Merzi, Tarta Relena, per haver anat amb un fanalet a buscar les harmonies de les bruixes bones; merzi, per aquest repertori de ensueño, per cada cromatisme i per les dinàmiques que a voltes et fan carícies i a voltes et foten una hòstia: les agraeixo sense parar, quan us vinc a veure i ara des de casa. Equidisteu del passat i del futur, de la broma i la severitat. Five stars.