Tarta Relena - © Duna Vallès i Clàudia Torrents

Tarta Relena

Folk tronadet i gregorià progressiu format per la Marta Torrella i l'Helena Ros.

Tarta Relena neix el 2016 com un projecte de dues cantants per explorar a capella les sonoritats de diferents estils de músiques vocals. Lluny de voler crear un segell d’allò tradicional i de definir la mediterraneïtat, Tarta Relena vol fer-se seu un repertori que va des de músiques de tradició oral fins a cançons d’autor que d’una manera o altra es relacionen amb l’àrea geogràfica del Mediterrani.

Als arranjaments de Tarta Relena, els timbres tan diferents de les dues veus s’enllacen o fan nusos, flueixen com l’aigua o rasquen com l’estepa; s’allunyen en dissonàncies afilades i més tard es retroben. Sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements.

Concerts Tarta Relena

Concerts Tarta Relena

Tarta Relena per Sandra Tello

Escriure aquestes paraules no és fàcil. Les Tarta Relena són bones amigues i grans músics, i veure com emocionen a tothom qui les escolta em recorda que jo he tingut l’honor d’escoltarles des de fa molts anys. Anècdotes nostàlgiques d’un temps passat. Per parlar de les noves cançons que ens brinden és imprescindible posar en valor la simbiosi vocal que hi ha entre la Marta i l’Helena. No és agosarat afirmar amb seguretat que la seva màgia rau en què es coneixen tan bé l’una a l’altra que la música és una expressió més de la seva amistat. I quina sort que en puguem gaudir la resta!

La veu de la Marta és sòlida, el pilar, la base sobre la qual la veu de l’Helena creix i s’enfila cap als núvols i la llum. Les Tarta Relena ens han ensenyat que la seva música té una litúrgia pròpia. Però no patiu, que per a ser partícips de la seva cerimònia no demanen cap títol ni aprenentatge previ. Això sí, d’entrada potser fa basarda. Els cants antics, les melodies profundes i les lletres evocadores. Però no hi ha supèrbia, tampoc superficialitat, sinó un cant des de les entranyes més sinceres. Innocència. Bellesa. Ora Pro Nobis (The Indian Runners, 2019) va ser el primer acte, la rebuda dels convidats de la festa d’unes amfitriones com déu mana. I amb un tarannà juganer, desenfadat, que es balanceja per l’imprevist, l’humor que les caracteritza a les xarxes i al dia a dia embolcalla una proposta més contemporània que el trap i el reggaeton. Què pot ser més modern que unes veus pulcres, joves i nues decideixin fer camí amb tonades antigues i uns mesurats detalls d’electrònica?

La Marta i l’Helena avancen sense pressa i ja tenim a les mans un nou acte. Després de la rebuda a la festa, arriba el brindis, Intercede Pro Nobis (The Indian Runners, 2020). Son cinc cançons, un EP. Ens agradaria que fossin més, però el ritme el marquen elles i la sort que tenim és que la maquinària no s’atura. Qui ja les hagi escoltat en directe (la resta, per què no ho heu fet encara?) hi trobarà un gran hit dels concerts, “Tres morillas”. Però seria lleig destacar-la i no citar la resta. “Desigs” arrenca amb una força descomunal i li agafa el testimoni “Prepoteico”, per a que ho puguem pair. Ara venen les “Tres morillas” i la cosa s’anima amb els sàmplers, alerta que un cop l’escoltes, no pots parar. I ja arribem al final, plegades “Christos” i “Infans qui nascitur”, un redoble tàntric i coral.

Permeteu-me deixar-ho aquí. Segur que em deixo moltes coses, però només us recomanaria després d’aquestes paraules que us deixeu portar per les veus de la Marta (la Tarta) i la Relena (l’Helena). Elles saben cap a on van i és un plaer que ens deixin acompanyar-les.

Tarta Relena per Marina Herlop

​Ok, volia escriure aquesta ressenya mentre escoltava el disc nou que han fet les Tarta Relena, però juro que l’he hagut de parar perquè cada cançó és tan putu preciosa que no em podia concentrar. Empresa impossible, la de posar paraules a aquestes dues veus banyades en plata, que tota l’estona neden amunt i avall i de dreta a esquerra, fan vèrtexs, tombarelles, línies rodones i esquerdes en l’aire brut que ens abriga.

La veu de la Tarta seria un coixí de cendra, i la de l’Helena, un raig com de pistola d’aigua de la font que el ruixa i l’estripa; el coixí es va empapant i, mentrestant, el nostre hemisferi esquerre s’anestesia i la nostra caixa toràcica assenteix. Tothom acaba tot dòcil. Merzi, Tarta Relena, per haver anat amb un fanalet a buscar les harmonies de les bruixes bones; merzi, per aquest repertori de ensueño, per cada cromatisme i per les dinàmiques que a voltes et fan carícies i a voltes et foten una hòstia: les agraeixo sense parar, quan us vinc a veure i ara des de casa. Equidisteu del passat i del futur, de la broma i la severitat. Five stars.