Súper Gegant

¿Cançons entre soroll o soroll entre cançons? Súper Gegant són cançons directes i contundents. Melodies pop embolcallades per hammonds, sintetitzadors i sobretot guitarres. En el seu repertori s’hi poden entreveure les influències de grups com The Velvet Underground o The Jesus and Mary Chain.

L’any 2013 van editar el primer disc, que va costar 33 anys de fer i que és ja un disc mític de l’escena independent catalana. El 2014 van ser el grup revelació de l’any per la revista Enderrock i van passar per escenaris tan singulars com el popArb i el Faraday. Ara, sis anys després d’aquell “Camina i Oblida” tornen amb més monstres.

Súper Gegant és l’univers de guitarres, distorsions, reverbs, ecos i delays del Claudi Herreros, el Miquel Bernis i el Marcel Mercadé.

Súper Gegant per Pau Escribano

Pau Escribano

Camina i oblida, el primer disc de Súper Gegant, ha costat 33 anys de fer. Almenys això és el que li agrada dir al Claudi, cantant i guitarrista. És el treball d’una vida. Hores i hores de polir cançons en un local d’assaig. De no estar mai prou convençuts que el que feien era prou bo o prou definitiu com perquè pogués veure la llum. De no escoltar les súpliques insistents d’amics i coneguts perquè decidissin que el món no només havia de tenir el dret a escoltar-los, sinó el privilegi. També us puc dir el que no sé. Perquè jo no en sé de música. I no tinc necessitat de donar-me-les d’entés. Però ho puc provar. “Camina i oblida” sona a My Bloody Valentine, a Yo La Tengo, a Los Planetas i a The Jesus and Mary Chain. Sona a ràbia adolescent madurada. I a crits d’angoixa que s’obren pas entre capes de guitarres, i moments de llum. Perquè hi ha llum entre les ombres. Perquè sense llum no hi ha ombres. I per fi el disc ha vist la llum i ens permet perseguir a tots la seva ombra.