Rombo - © Pol Rodellar

Rombo

Rombo és ún grup de pop lluminós i agredolç i també és un grup d’amigues format per la Clara, la Montse, la Núria i el Jordi.

Canten perles de pop indie que, sota una aparença dolça, amaguen lletres enginyoses i harmonies que ressonen. Amb les seves cançons curtes i vitaminades, capturen, en la més pura essència, aquelles coses de la vida: l’amistat, les absències i l’amor.

La banda va néixer accidentalment en un sopar l’estiu del 2012. De seguida van començar a sortir les primeres cançons, que van publicar al febrer del 2015 en un disc homònim, produït per David Rodríguez (La Estrella de David, La Bien Querida, Beef…), que també ha estat el productor del grup al segon disc Clara Montse Núria.

Ara presenten el seu tercer disc titulat Plaers i terrors del confort domèstic, que es publica la primavera del 2023, també produït per David Rodríguez i amb les mescles de Sergio Pérez.

Discs

No ha existit (2022)

Clara Montse Núria (2019)

Rombo (2015)

Concerts

Rombo per Anna Pacheco

Clara! Montse! Núria!

Això que heu fet em porta exactament al moment precís en què saps que estaràs bé, que falta poc, però que encara no. I al fons s’alcen edificis i torres i boscos i persones de formes sinuoses i atrevides; i tot pinta massa bé, ho vols tocar amb les mans, emportar-t’ho a la boca.

Cada cop es deterioren més els nostres cossos. Que us n’adoneu? A vosaltres us passa?

No em vull fer vella, no vull estalviar gemecs.

Ens trenquem completament, diem i fem tot el que no havíem de dir ni fer. La vida adulta és un frau. No som millors que un cuc de bola, exoesquelets rígids, pàl·lids i groguencs.

El disc que heu fet és reparador, t’ho perdona tot, et desfàs de la closca i surts esplèndida i guapa i més llesta, i dius hola a tothom; la coincidència amb això en curs que es diu la primavera, us l’agraeixo sincerament, està molt ben pensat.

Les cançons estan plenes d’esperança, i us ho dic de debò. No soc cap coach barata, només soc una persona estirada en un llit.

Són les cançons que vols escoltar al lavabo d’un bar enmig d’embolics per desfer; et fan una cua de cavall perquè no et taquis de vòmit i et diuen que fa un dia radiant i que des d’aquí dalt tot sembla molt poc important.

Després marxem juntes, totes, moltes, cap a una altra cosa. Cors i exclamacions, <3 <3 <3
!!!