Rombo
La banda va néixer accidentalment en un sopar l’estiu del 2012. De seguida van començar a sortir les primeres cançons, que van publicar al febrer del 2015 en un disc homònim, produït per David Rodríguez (La Estrella de David, La Bien Querida, Beef…). Durant aquest temps, Rombo ha tocat en festivals de música independent com el Festigàbal, el Primavera als Barris —en el marc del Primavera Sound—, el festival Vallsonora o el Maldaltura. Ara torna amb el seu segon disc Clara Montse Núria, amb més cançons de pop lluminós.
Rombo per Anna Pacheco
Clara! Montse! Núria!
Això que heu fet em porta exactament al moment precís en què saps que estaràs bé, que falta poc, però que encara no. I al fons s’alcen edificis i torres i boscos i persones de formes sinuoses i atrevides; i tot pinta massa bé, ho vols tocar amb les mans, emportar-t’ho a la boca.
Cada cop es deterioren més els nostres cossos. Que us n’adoneu? A vosaltres us passa?
No em vull fer vella, no vull estalviar gemecs.
Ens trenquem completament, diem i fem tot el que no havíem de dir ni fer. La vida adulta és un frau. No som millors que un cuc de bola, exoesquelets rígids, pàl·lids i groguencs.
El disc que heu fet és reparador, t’ho perdona tot, et desfàs de la closca i surts esplèndida i guapa i més llesta, i dius hola a tothom; la coincidència amb això en curs que es diu la primavera, us l’agraeixo sincerament, està molt ben pensat.
Les cançons estan plenes d’esperança, i us ho dic de debò. No soc cap coach barata, només soc una persona estirada en un llit.
Són les cançons que vols escoltar al lavabo d’un bar enmig d’embolics per desfer; et fan una cua de cavall perquè no et taquis de vòmit i et diuen que fa un dia radiant i que des d’aquí dalt tot sembla molt poc important.
Després marxem juntes, totes, moltes, cap a una altra cosa. Cors i exclamacions, <3 <3 <3
!!!