Rombo

Clara! Montse! Núria!

Això que heu fet em porta exactament al moment precís en què saps que estaràs bé, que falta poc, però que encara no. I al fons s’alcen edificis i torres i boscos i persones de formes sinuoses i atrevides; i tot pinta massa bé, ho vols tocar amb les mans, emportar-t’ho a la boca.

Cada cop es deterioren més els nostres cossos. Que us n’adoneu? A vosaltres us passa?

No em vull fer vella, no vull estalviar gemecs.

Ens trenquem completament, diem i fem tot el que no havíem de dir ni fer. La vida adulta és un frau. No som millors que un cuc de bola, exoesquelets rígids, pàl·lids i groguencs.

El disc que heu fet és reparador, t’ho perdona tot, et desfàs de la closca i surts esplèndida i guapa i més llesta, i dius hola a tothom; la coincidència amb això en curs que es diu la primavera, us l’agraeixo sincerament, està molt ben pensat.

Les cançons estan plenes d’esperança, i us ho dic de debò. No soc cap coach barata, només soc una persona estirada en un llit.

Són les cançons que vols escoltar al lavabo d’un bar enmig d’embolics per desfer; et fan una cua de cavall perquè no et taquis de vòmit i et diuen que fa un dia radiant i que des d’aquí dalt tot sembla molt poc important.

Després marxem juntes, totes, moltes, cap a una altra cosa. Cors i exclamacions, <3 <3 <3
!!!