Escola de vàlius tercer millor disc de l’any per Gent Normal. - The Indian Runners

Escola de vàlius tercer millor disc de l'any per Gent Normal.

Escola de vàlius és el tercer millor disc de l’any per Gent Normal presidit per El Petit de Cal Eril i l’Hereu Escampa. Gent Normal ens explica en el post que:

‘La democràcia té coses ben estranyes. Tinc la sensació que hem parlat tant de vàlius aquest any i tan hiperbòlicament que per collons havien de ser el disc de l’any per Gent Normal. Sense menystenir, aquest ha estat l’any dels vàlius. L’any que hem parlat mil i un cops de vàlius, l’any que hem muntat concerts amb vàlius, l’any que ens hem quedat afònics amb els vàlius i ens hem fet amics per sempre dels vàlius. És impensable un podi de l’any sense ells. Ens hem posat tan pesats amb ells que ja gairebé no sabem què dir. O potser sí.

 

Els vàlius van aparèixer a les nostres vides gràcies a un CD-r amb les 4 millors cançons del món. Eren els nostres the Clean, els nostres Feelies, els nostres McCarthys: pop cridaner amb lletres esquelètiques i molt nervi. De seguida ens vam tatuar al crani cada paraula, ens els vam fer propis. Els nostres vàlius. Tot i que alguna de les virtuts de l’EP estan una mica apagades al disc, “Escola” de seguida es va convertir un hit a aquesta casa. El so era més brillant i menys espontani, però les cançons ens van arrossegar exactament igual, des de la monumental “Crit” a la versió de Raimon. Les cançons d’Escola són tan bones que fins i tot es van permetre el luxe de deixar fora alguna de les seves millors composicions (Les 4 cançons de “Rierols EP” mereixen una edició en 7” amb urgència) sense que el resultat se’n resenti gens ni mica. Anaven sobrats.

 

És fàcil que algú encara es pregunti què collons ens passa amb els vàlius. Us recomano llegir la ressenya del Jordi Garrigós o l’Albert Lloreta parlant d’un dels seus concerts, però per posar-vos-ho fàcil:

 

1) Les lletres: només necessiten cridar 4 frases per omplir-nos el cap d’idees i clavar-les a cada costat del cervell. Tenen aquesta qualitat increïble que també tenen Hello Cuca de convertir cada vers en un possible tatuatge, però mentre la Mabel, la Lidia i l’Alfonso beuen dels secrets de Little Richard i els lemes Riot Grrrls menys evidents, els vàlius extreuen la seva síntesi de llibres d’història i versos agafats al vol.

 

2) El sentit hooligan: les cançons de vàlius són impossibles d’escoltar sense cantar. Ho donen tot en tot moment i saben contagiar el seu entusiasme. Poca broma.

 

3) El manifest: són un grup amb consciència de grup. Tenen un munt de lleis escrites sobre el que no volen ser, potser per això canten amb tant de convenciment. Algunes lleis són molt gracioses, d’altres són inspiradores declaracions d’intencions com se’n veuen poques per aquí. Les podeu trobar al disc.

 

4) Les cançons: els vàlius són cridaners i maldestres, però sobre de tot són un grup de pop on hi caben balades nervioses com “Moment”, post-punk espasmòdic com “Kim” i joies de pop ràpid com “Oroley”. El disc passa en un sospir, però té muscle, enginy i intenció. Ells no s’ho creuen però ens feien molta falta.’