Rombo presenta ‘Rombo’ el 19 de febrer - The Indian Runners

Rombo presenta el disc el 19 de febrer a l'Heliogàbal

Rombo publicarà el seu primer disc ‘Rombo’ el pròxim 12 de febrer.

 

La data escollida per presentar-lo és el 19 de febrer a l’Heliogàbal (Barcelona) i les entrades anticipades ja estan a la venda a través d’aquest link.

 

Fa que toquen juntes des del 2013, encara que quan Rombo es van trobar per primer cop i van decidir fer el grup va ser l’estiu del 2012. En aquells dies gairebé cap d’elles no havia agafat mai un instrument. Avui ja tenim el seu disc de debut i ens crema a les mans perquè volem que tothom l’escolti. La urgència, l’aprenentatge sobre la marxa, la il·lusió i el ningú-ens-atura, virtuts del pop, del punk, del rocanrol. Feu-vos-ho vosaltres mateixes. Som-hi.

 

Elles són l’Anna Bosch (bateria), la Núria Curran (teclat), la Montse Martín (baix i veus) i la Clara Molins (guitarra i veu). El disc, homònim, com tants debuts clàssics, l’ha gravat i produït en David Rodríguez (Beef, La Bien Querida) a Molins de Rei. I s’hi nota la seva mà en els delays profunds de les guitarres i en els sintesgruixuts d’herència vuitantera. Les bateries bobbygillespianes, les palmes, les melodies corejables i la preciosa veu de la Clara fan la resta. Combo perfecte. Rombe de quatre costats.

 

Les cançons de Rombo estan més a prop del twee que de les noies riot. En les seves lletres, però, l’equació s’inverteix i la violència gens continguda de ‘Sonats’, ‘Kickboxing’ o ‘Animal’ ens colpegen fort i ens allunyen del cànon sensibler. Seguim amb els trumfos. ‘Rendició’ bé podria ser una versió d’Antònia Font gravada per alguna banda de K Records. I ‘Ocells’, una demo dels darrers Vampire Weekend. La narrativa maneliana de les ‘Dones estoiques’ (i els seus dos minuts i mig) és l’excepció en un disc de talls de curta durada, eminentment guitarrers i saltimbanquis, però que sap tombar amb encert cap al dream pop en la meravellosa ‘Camps’, on semblen unes Roxy Music lo-fi, o ‘Amfibi’, on podrien ser The Radio Dept. El treball el tanca la delicadesa de ‘La invulnerable’ i el càntic polític de la ‘Marxa nupcial’.

 

En definitiva, són les nostres Lush. Us canvio cinc estrelles per quatre rombos i ja ho tindríem. La factoria Indian Runners creix massa bé. Gresca i xerinola.

 

Pere Agramunt.