Any de meteors

La pluja de meteors que Walt Whitman descrivia amb un polze emocionat al seu poema Any de meteors 1859-1860, extret del clàssic Fulles d’herba, desprenia en el seu batec versos com aquests: Què és aquest cant?/Què sóc jo sinó un més dels teus meteors? I no és potser una cançó una mena de meteor, també? Una carta encesa que els autors envien amb la convicció que el seu destinatari la rebi amb una desarmada i sincera escalfor. I ja si parlem de música pop, que la comparteixi i, fins i tot, la canti i coregi amb contagiosa passió. Sí, hem dit pop. Però afegim aquí dream pop.

Aquesta era la intenció de l’Adrià González (exmembre del grup Samitier) i el Roger Palacín (exAnímic), quan a finals del 2014 van recordar el seu pas pel grup l’Ana és un koala i van decidir tornar a treballar junts en un futur proper. El pla seria rescatar una vella idea dels dos i fer dream pop en català, amb les caixes de ritmes disparant a discreció cap a la dècada dels vuitanta.

2017: Valentí ha assolit el seu pla. Però ara les boniques tonades de pop electrònic que van imaginar que tocarien algun dia el Roger i l’Adrià sumen amb l’emotiva veu de l’actriu i cantant Victòria Alvelo, el tercer vèrtex d’aquest trio que s’ha proposat reclamar a les seves lletres la dignitat i la memòria d’algunes històries del passat, focalitzant el protagonisme en les vivències de la generació de les àvies que van viure la Guerra Civil (Motors) o que van treballar en colònies tèxtils (Aquí treballava l’àvia). Però també indagant en aquells sentiments universals que, d’alguna manera, ens agermanen a tots. Sobretot quan parlem de reafirmar-nos, de perdre i, és clar, d’enamorar-nos (El fil de la memòria, La calma poderosa i Valentí).

Relats sensibles que el grup exposa amb melangia i intensitat, amb aquella vigorosa i bella placidesa que ens condueix a atrapar una tonada amb les mans o a parar l’orella quan algú encén una foguera per encetar una narració. És un art hipnòtic fer cançons, ja ho sabem. Com ho és, guaitar meteors que travessen el cel, la nit, i ens deixen d’alguna manera un senyal. Només cal mirar i escoltar.

Dimas Rodríguez.


Disponible a

Informació

Enregistrat: Caballo Grande

Mesclat: Caballo Grande

Artwork: Blanca Viñas i Olivier Grau

Llançament: 10 de març del 2017