Hvala

Ós Bru, animal domèstic.

Preludi i primers acords de Clamor Ursus. Ens endinsem en un bosc ple de faules, amb una banda sonora que es manté impecable durant tot el primer disc dels Ós Bru. Recomanes el disc com un boig, i quan el poses pels altaveus de la botiga, tothom pregunta, “què és això que sona?”

Els escoltem a casa, al cotxe, al metro... Finalment, un dia muntem un bolo a la botiga i coneixem la banda: un dolç i emocionant moment que guardem per sempre. Surt un concert al Depo organitzat pels amics del Gàbia i Pandereta, i com és normal, no som molta gent de públic, però flipem fort. Joder! Sonen com un grup d’estadi. Poc després els recomanem com l’aposta Ultra-Local Records al Festival BIS 2014, i passen un temps actuant intermitentment pel sotabosc local.

Calma, silenci.

Ens parlaven de Hvala i de la idea de fer un disc partint del nom de l’ossa introduïda als Pirineus a mitjans dels 2000’s per continuar així les faules. Però l’home és un llop per l’home, i les coses canvien, i el que abans eren animalons ara tenen nom i esdevenen directament persones en infinits laberints d’angoixa.

“La natura no és moral sembla artística però és científica” (escoltat al metro l’altre dia).

En aquest disc, hem sortit del cau i ens sentim abandonats a la nostra sort. Comences a escoltar Hvala i notes l’angúnia i una intensitat sonora que et fa sentir que la cosa està molt fotuda. Ara aquell marbre s’esquerda i trobem una escletxa de llum al final del disc. Nosaltres pensem que és la fe. La fe en les persones, en l’amor i en els animals.

Raül Chamorro i Carme Baqués, d'Ultra-Local Records.


Disponible a

Informació

Enregistrat: Estudis Lluerna per Iban Rodríguez

Produït: Estudis Lluerna per Iban Rodríguez

Masteritzat: Mastering Ultramarinos per Víctor García

Artwork: Il·lustració de Natàlia Juan i disseny de Roger Torras

Llançament: 17 de maig del 2017