Falconades

El primer elapé de La Sentina, el grup de l'Albert Girons, el Santi Bonastre, l’Oriol de Balanzó i el Marc Sospedra, és un discàs. Si no fos perquè l'erro en un 92,4% de les meves prediccions, diria que serà un dels treballs destacats d'aquest 2012. 'Falconades' és honest, coherent, orgànic en fons i forma i, el que és més important, deliciosament taral·lejable. Què més se li pot demanar a un disc de pop?

Segurament us sonarà als Beatles, a The Wave Pictures, a Eels, als Pavement més pop, a Quimi Portet, a Xesco Boix, a El petit de Cal Eril i a Pep Laguarda & Tapineria, entre d'altres. A mi també em sona, i molt, al naturalista, poeta i filòsof nord-americà autor de 'Walden o la vida als boscos', Henry David Thoreau.

A 'Falconades' hi trobareu 12 cançons que poques vegades passen dels tres minuts i mig. Dotze cançons per on hi circulen un Montseny amb excursionistes d'atrezzo, colibrís i hipopòtams que sorgeixen dels llocs més inversemblants, boires pixaneres, un litoral on no hi queda un pam de net, carreteres secundàries -literals i metafòriques-, purins, olors de plàstic, una certa enyorança ben entesa pel temps que fuig, rius, matins, nits i fagedes. I, al bell mig d'aquest cafarnaüm botànic i zoològic, l'Home en majúscules; l'home i el seus territoris – l'extern, el paisatge que abasta la mirada i l'intern, el que només és a l'abast de la consciència de cadascú.

Per les cançons de l'Albert Girons i la seva banda, hi desfilen, amb naturalitat: la biologia, la fisiologia, l'astronomia, tones de meteorologia, un sentit de l'humor entranyable i l'amor per explicar històries.
El disc l'ha coproduït en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i ha estat enregistrat al teatret que la seva família té a Guissona i que ell, en Pons, ha reconvertit en estudi de gravació. Si pareu atenció, descobrireu que a 'Falconades', a banda d'uns arrenjaments dignes de la millor orfebreria pop, se sent el grinyolar de la fusta vella, la reverberació de la caixa escènica, el pes i la pols del teló, el silenci fosc de la platea buida i l'electricitat d'unes cançons que entren com petits dards sucats amb el més dolç dels verins.

Escolteu-lo, de debò. Jo ja ho he fet i només puc dir que és un disc collonut i que tant de bo la predicció que feia al principi formi part d'aquest 7,6% de vegades que, fent prediccions, l'encerto de ple.

Òscar Andreu.


Disponible a

Informació

Enregistrat: Joan Pons "El petit de cal Eril" (Guissona)

Produït: Joan Pons "El petit de cal Eril" (Guissona)

Mesclat: Joan Pons "El petit de cal Eril" (Guissona)

Artwork: Fotografia per Tanit Plana, maquetació per Gloria Bonet.

Llançament: 9 de febrer de 2012