Àlbums - The Indian Runners

Àlbums

Falconades

El primer elapé de La Sentina, el grup de l'Albert Girons, el Santi Bonastre, l’Oriol de Balanzó i el Marc Sospedra, és un discàs. Si no fos perquè l'erro en un 92,4% de les meves prediccions, diria que serà un dels treballs destacats d'aquest 2012. 'Falconades' és honest, coherent, orgànic en fons i forma i, el que és més important, deliciosament taral·lejable. Què més se li pot demanar a un disc de pop?...

Més info

Mirador

“Aquesta cançó no parla de tu./ Malgrat ho sembli, no parla de tu/ ni de mi... ni de ningú”. Aquests són els últims versos que canta l’Adrià González en el disc. Un avís sincer i poètic que amaga una segona advertència: si no parla de “tu ni de mi... ni de ningú”, és perquè ja no cal. Perquè, en el fons, el que ens ha de quedar clar és que, un cop s’ha arribat al final del viatge, aquelles cançons ja són nostres. Així ho demostra “Mirador”, el segon assalt llarg de la banda barcelonina. ...

Més info

Rierols EP

Rierols és el primer EP de Vàlius.
Aquest EP es va gravar a Font Rubí (Camprodon) sota la norma estricta d'Aleix Clavera, el 10 de desembre de 2011. Les veus es van gravar uns dies més tard a Barcelona. La mescla és d'en Cristian Pallejà i la masterització d'en Javier Roldón a Vacuum Mastering (Saragossa). Moltes gràcies per fer-ho tan bé i ser tan macos. ...

Més info

'Incerta Glòria'

El títol del tercer disc de La Brigada, Incerta glòria (The Indian Runners, 2012), remet a la gran novel·la de Joan Sales i, a la seva vegada, a la cita shakespeariana, aquella cèlebre “incerta glòria d’un dia d’abril”. En ell s’hi aboca el trànsit de la joventut a la maduresa i el seu paral·lelisme en la (incerta) vida d’un grup de rock, encara més en un país petit com el nostre.

...

Més info

Recopilatori The Indian Runners 2012

1. Somatismes - La Sentina
2. Imperi - vàlius
3. Nit d'estrena - La Brigada...

Més info

Escola

Cap cançó sense tornada, crit, desafinació i patterns. Patterns, sobretot. Per si algú no ho havia notat, vàlius són patterns de bateria amb un tio que diu coses a sobre. Aquesta és una de les regles d'or de vàlius; una altra és escriure el seu nom sempre en minúscula (en aquesta ressenya serà sempre respectada, menys quan vagi després d'un punt). La banda d'en Gerard Segura i en Pol Serrahima va formar-se l'any 2006 després d'un concert revelador de Les Aus, però no va ser fins l'any passat quan vam saber, no només que existien, sinó que eren capaços de fer les millors cançons del món. Avui, per fi, presenten el que és el seu disc de debut: Escola (Indian Runners, 13). I per primera vegada el podreu escoltar sencer i ressenyat ampliament. Esperem que us agradi tant com a nosaltres....

Més info

Súper Gegant EP

EP del seu primer llarg "Camina i Oblida". Amb aquestes primeres tres cançons, Ombres, L'Abisme i Sant Joan, Súper Gegant comença a formar part de la nostra família. De ben segur que tindrà ressò.

Més info

Camina i oblida

He de parlar-vos de “Camina i oblida”, l'esperat debut de Súper Gegant. Jo ja vaig dir-los-hi als del grup que no era la persona adequada per fer l'escrit que havia de definir el seu disc. És una responsabilitat massa gran i, a més, no sabria com fer-ho. Jo em dedico a escriure tonteries i ni sóc crític musical ni acostumo a saber quin ha de ser el meu to quan s'ha de parlar d'un tema seriós. I el nou disc de Súper Gegant és un assumpte molt seriós. El grup de Claudi Herreros, Miquel Bernis i Marcel Mercadé ha estat massa temps a l'ombra, massa temps a la sala d'assaig i hem estat massa pocs els que sabíem com n'eren de bons, com perquè ara, en el moment del seu debut, no tinguin un assagista millor per defensar-los....

Més info

Molt bro

És tan gros el menyspreu que sento per un grup com Lost Fills, que no hauria de vessar ni una gota de suor criticant-los. Al text d'aquesta nota hi hauria d'escriure tan sols “Lost Fills (de puta)” i, si em sentís inspirat i benevolent, afegir-hi quatre dades tècniques. Però com que em paguen per omplir la pàgina, em veig obligat a cantar-los les quaranta....

Més info

Els tambors són nostres

Josep Samitier era un futbolista català de l’any de la polka que lluïa un ris Clark Kent apanyadíssim i acaracolao al front i feia uns bots de cal Déu. L'Home Llagosta, li deien (sé tot això pel meu avi, a qui mai vaig tenir el coratge de confessar que els esports m’importaven un rave). Però oblidin momentàniament al primer Samitier: des de fa uns anys, Samitier és també un grup pop. Són un grup de pop polític català....

Més info

Fam

La primera vegada que vaig coincidir amb el Gerard i el Pol em parlaven de la dificultat d’explicar la seva música, qüestionaven si era necessari haver d’afegir quelcom al que deien les seves cançons. Hi estic d’acord, ben sovint no cal. No fem més que escapçar els matisos d’una banda amb paraules i categoritzacions banalitzadores. Tot això deixa tocada de mort la conveniència d’aquesta nota de premsa, però potser cal evocar Baudelaire i reclamar el dret a contradir-se. El poeta parisenc també advocava pel dret a anar-se’n, però exercir-lo seria una manca de cortesia. Així que no em queda més remei que romandre aquí i parlar de Fam, el nou disc de vàlius....

Més info

Rombo

'Rombo' té deu cançons, dura 22 minuts i està produït per David Rodríguez (Beef, La Estrella de David, La Bien Querida). El van gravar entre l’abril i el setembre del 2014 al local on el David assajava amb els mítics Beef, a Molins de Rei (Barcelona). La majoria de cançons han estat enregistrades en directe, totes toquen alhora i sense metrònom. Sona com sonen i ja els està bé, molt bé....

Més info

Cor de carn

Per fi ha arribat Cor de Carn, el disc que fa justícia amb El pèsol feréstec. Uns quants l’estàvem esperant de fa temps. Potser des que fa anys el Gerard Segura ens va deixar sentir un casette amb unes poques i personalíssimes cançons d’autor que duia per portada un cercle pintat de retolador verd. Des d’aleshores, hi ha hagut de tot i desordenat: amistat, concerts memorables, cançons, maquetes, discos, més cançons, videoclips, entrevistes aleatòries i moments de ‘ai coi, ara sembla que ens fan cas, però no, al final no,’ tot puntuat per una joiosa i idiosincràtica dispersió i manca d’aspiracions que, malgrat era la clau de volta de tot plegat, ens havia evitat gaudir d’un disc tan rodó com Cor de Carn. Però ara ho han trobat....

Més info

Mercè

Mercè és el nou single de vàlius, coeditat entre La Castanya, Indian Runners i Dynamite Stick (segell que neix amb aquesta referència), gravat i mesclat per Cristian Pallejà i Ferran Resines amb un quatre pistes de casette al local d'assaig. Amb ell, els vàlius enriqueixen la seva proposta amb una sonoritat més folk sense abandonar la precipitació i el lo-fi i, a la cançó que dóna títol al single, versió d’un clàssic de la Maria del Mar Bonet, incorporen la veu de la Carlota Serrahima (El pèsol feréstec).

Més info

Any de meteors

La pluja de meteors que Walt Whitman descrivia amb un polze emocionat al seu poema Any de meteors 1859-1860, extret del clàssic Fulles d’herba, desprenia en el seu batec versos com aquests: Què és aquest cant?/Què sóc jo sinó un més dels teus meteors? I no és potser una cançó una mena de meteor, també? Una carta encesa que els autors envien amb la convicció que el seu destinatari la rebi amb una desarmada i sincera escalfor. I ja si parlem de música pop, que la comparteixi i, fins i tot, la canti i coregi amb contagiosa passió. Sí, hem dit pop. Però afegim aquí dream pop....

Més info

Llobregat

Llobregat és el segon disc que publica La Sentina (Indian Runners / Grava). Han estat 3 anys de silenci discogràfic que no d’inactivitat. L’Oriol de Balanzó ha fet La Pols i L’Era amb Guillamino i l’Albert Girons ha passat d’inventar-se paraules a Falconades (2012) a fer cançons mig homenatge mig exorcisme dedicades a noms concrets: músics com (smog) o Antònia Font, científics com Nick Boström i Carl Akeley, el cartel conspirador Phoebus, sense oblidar herois ancestrals com Josep Pujiula....

Més info

Hvala

Ós Bru, animal domèstic.

Preludi i primers acords de Clamor Ursus. Ens endinsem en un bosc ple de faules, amb una banda sonora que es manté impecable durant tot el primer disc dels Ós Bru. Recomanes el disc com un boig, i quan el poses pels altaveus de la botiga, tothom pregunta, “què és això que sona?”...

Més info

Treure'n robins

Sovint llegim que un llibre o un disc ha estat especial per als seus autors i potser no comprenem ben bé què volen dir. Esperem que no sigui el cas d’aquest text i que aconseguim explicar amb claredat el sentiment que compartim des que vam escoltar les primeres mescles de Treure’n robins. ...

Més info

Amor

Aquest EP està fet amb molt d'Amor i amb l'ajuda incondicional de la Carlota. Es va gravar a finals del mes d’agost de 2016 als estudis Caballo Grande amb el Cristian Pallejà i en Ferran Resines, que van fer la mescla i el màster.

Més info

Mesura

Hi ha fenòmens que passen a petita escala i influeixen un grapat de persones, quasi a les catacumbes de l'escena. Grups que apareixen i canvien vides. El torn dels vàlius va arribar fa quatre anys, quan van presentar el seu primer disc: "Escola". No foren excessivament mediàtics, ni van telonejar el grup indie de moda de torn, però van aconseguir una militància fidel i entusiasta que els seguia allà on anessin. Gerard Segura i Pol Serrahima van connectar amb una audiència assedegada d'himnes ràpids, nerviosos, seminals, on les derrotes s'expliquessin sense pal·liatius: "El pessimisme pot ser una posició intel·ligent sobre la vida", diuen. Antiherois que saben regalar alegries....

Més info